Benvolguda noia, de trista mirada,
el teu ésser vague, desitja ser esclau,
volent agafar-se tan només d'un clau,
al recordar, la teva vida passada.
Benvolguda noia, no t'afligeixis
fixant-te en els altres, pensa i veuràs
com la teva vida, altra rumb agafarà
el rumb, que tu mateixa decideixis.
No miris endarrere, nena ,
no cal furgar en les ferides,
i oblida't d'altres vides,
que no mereixen la pena.
Ni de tot desconfiïs ni tot creguis,
feix el bé en tot moment, sent-te a gust;
escolta sempre al teu cor, agafa el just,
i fuig del llot, no sigui que t'enfanguis.
J. Plou
No hay comentarios:
Publicar un comentario