El meu càntic

A la llum d'un estel,

recitaré el meu càntic suau

i robaré a les aures un gemec,

que acompanyi perdut,

els refilets melancòlics de l'au.

i a la paleta 'Oli de màgics pintors!

que em doni llum i colors,

que embelleixin i animin la natura.

I al músic inspirat, tou to,

que em doni mentre entono,

un himne de plaer i de tendresa;

d'inspiració a l'ànima assedegada,

s'agiti turbulenta,

a la ideal regió dels amors.

En aquest món que embelleixen tant,

els pinzells i el cant,

de músics, poetes i pintors.

Una guitarra doneu-me: 

que els meus càntics,

dormin els pesars

del tendre amant i l'afligida esposa

i enalteixin la dolcíssima bellesa,

la calma i la puresa,

de la tímida verge pudorosa.

Jo cantaré a les aures i les flors,

els trèmuls colors

del sol que a occident es reclina,

en la tempesta que es desferma.

J.Plou