Respirant l'aire fred,
un matí d'hivern;
amb la mirada inerta,
en aquesta terra llunyana,
de vida i mort;
vaguen en la meva ment
mil idees...
No hi ha arbres en els plans,
no hi ha estrelles en el cel,
que arribin a les meves mans;
ni tan solament un reflex,
d'aquesta llum que il-luminava;
com lluent mirall,
l'aigua d'aquell pou,
on la meva sed sadollava.
La línia de l'horitzó,
es tenyeix amb la tinta xinesa,
de la meva ploma innocent;
ja no és la línia fina,
que em feia somiar
i alleujava la meva ment.
Aquelles boniques flors,
ja no adornen els jardins;
perquè el mal d'amors,
els va fer perdre la seva olor
i la dolenta herba ,
es va menjar el seu color.
J.Plou
No hay comentarios:
Publicar un comentario